Tarde, ¿adónde llevas  mi vida?  ¿Adónde tu luz, tus horas, tus caminos  lloran?  Déjame aquí, donde soy  una piedra.  Déjame aquí, donde soy  una luna en el agua.  Tarde, la oscuridad se lleva mi alma  en la mentirosa brisa  de la soledad. Viajo  sobre pequeñas luces, profundas,  minúsculas vidas  como lágrimas.  Déjame aquí, ¿adónde llevas  mi risa?  Soltarás la cuerda  y mi cometa volará perdida  en las corrientes.  Tarde, naciste hoy y no sabes  qué remolinos cerrarán el alba.  Déjame aquí, donde soy  una piedra.  Déjame aquí, donde soy  una luna en el agua.  (De La frontera de cristal , 1977)   ...   Sóc un arbre  alçat en l'estepa. Refugi i arribada  d'ales que viatgen  vers l'horizó.   Dormen en mi el seu somni  trasbalsat.  Es guareixen les ferides  amb bàlsams  de cor  i filtres d'oblit.   Dia i nit els sento  passar.  (De Ùltim Refugi , 2002)   ...   Entre onades de mar d'espigues,  naveguen dies de clavells  tristos.  Presoners de solapes i gerros,  procl...
 
Comentarios
Es un placer tenerte por esos parajes.
Un abrazo fuerte. Martha
Un abrazo.