Espacios y Periferias

Josep Anton Soldevila és Llicenciat en Ciències Econòmiques i Màster en Desenvolupament de Recursos Humans. Ha exercit diversos càrrecs en Institucions Artístiques i Culturals, com les vicepresidències del Cercle Artístic de Sant Lluc i de l'Academia Iberoamericana de Poesia. Escriptor bilingüe, ha publicat els següents llibres de poesia: La Frontera de Cristal (1.977 Ed. La Hormiga de Oro) i 1.999 Ed. Seuba); Les Paraules que no has après a Dir (1.985 Ed. Impal); Un Vast Naufragi de Somnis (1.989 Ed. Impal); Cendres Blanques (1.991, Ed. Columna. Llibre finalista del Premi Carles Riba de 1.990); Les Aus de Maig (1.995 Ed. Columna); Últim Refugi (2.002. Ed. P.P.U. Premi Viola d?argent dels Jocs Florals de Barcelona de l'any 2.000); L'Antologia Poesia Recollida 1985-2000 (2.004. Ed. Compte D'Aure). i El Llibre dels Adéus (2007 Ed. La Busca . Llibre finalista del XLIII Premi Ausiàs March). A més dels premis citats, va ser guardonat amb la Gran Medalla dels Jo

Tarde, ¿adónde llevas mi vida? ¿Adónde tu luz, tus horas, tus caminos lloran? Déjame aquí, donde soy una piedra. Déjame aquí, donde soy una luna en el agua. Tarde, la oscuridad se lleva mi alma en la mentirosa brisa de la soledad. Viajo sobre pequeñas luces, profundas, minúsculas vidas como lágrimas. Déjame aquí, ¿adónde llevas mi risa? Soltarás la cuerda y mi cometa volará perdida en las corrientes. Tarde, naciste hoy y no sabes qué remolinos cerrarán el alba. Déjame aquí, donde soy una piedra. Déjame aquí, donde soy una luna en el agua. (De La frontera de cristal , 1977) ... Sóc un arbre alçat en l'estepa. Refugi i arribada d'ales que viatgen vers l'horizó. Dormen en mi el seu somni trasbalsat. Es guareixen les ferides amb bàlsams de cor i filtres d'oblit. Dia i nit els sento passar. (De Ùltim Refugi , 2002) ... Entre onades de mar d'espigues, naveguen dies de clavells tristos. Presoners de solapes i gerros, procl

EL SILENCI Vius a dins el Silenci, reps les hores del dia quan ben mut, sense rostre, et besa enamorat. I t'ensenya el sentit des noves simfonies per crear-te un nou viure que et renovi el paisatge. Has rebut del Silenci el regal d'ombres-llum. El Silenci et revela la grandesa de l'ésser, la clau per a gaudir del teu món lliurement! Carme Raichs , Atura't , Abadia, Manresa, 2009 GOTES DE HAIKUS Gotes de Haikus fan un mar de silenci amb llum de lluna. ... A dins la fosca, si encetes un somriure..., estripes núvols. ... com es navega en aquest mar del viure si no hi ha calma? ... Idees bones; il-lusions que es cremen al foc de l'aigua. ... Neixen paraules per ser ventres ben fértils plens de respostes. ... Soledad blava: el temps  s'enduu les fulles en aigües grogues. ... La barca lluita en ones encrespades. La calma plora. Carme Raichs , Blau , Abadía, Maçaners, 2006

Escribo esta entrada aún bajo los influjos mágicos de las palabras recibidas durante el recital lírico del día viernes. Palabras de mujeres y hombres poetas sabedores de versos e imágenes que vieron en los míos brillos y honduras nuevas. Palabras que me llenan de remozados  ánimos y bríos  para continuar en este oficio titánico de domeñar el lenguaje con ternura y pasión.   Gracias a todas y todos por vuestras presencias y vuestras voces generosas. Y gracias a María de Luis , que presentará su libro con las traducciones al castellano de la poesía de Màurius Torres i Pereña en los próximos meses,  por permitirme aproximarme a este gran poeta catalán cuya voz aún está a la espera de ser sentida, acariciada, valorada. Elegia La cançó trista ha de ser la més breu. Si és que no pots callar, somriu, cor meu. Com tot el cel després de ploure, encara, reneix en una gota d'aigua clara i el crit del mar ressona eternament en els cargols marins, miralls del vent, el gran dolor que en e