domingo, febrero 05, 2012

UN POEMA DE JOSEP ANTON SOLDEVILA

Giro en el aire lleu de la nit;
damunt el llit, el llibre tancat.
El pensament,
adormit en el mirall.

Em desperta el soroll antic
d’aquesta vall profunda
on han rodolat
pluges que no recordo.

Móns extingits pel diluvi
són la meva vigília.

I el meu somni.
Publicar un comentario