Giro en el aire lleu de la nit;
damunt el llit, el llibre tancat.
El pensament,
adormit en el mirall.
Em desperta el soroll antic
d’aquesta vall profunda
on han rodolat
pluges que no recordo.
Móns extingits pel diluvi
són la meva vigília.
I el meu somni.
damunt el llit, el llibre tancat.
El pensament,
adormit en el mirall.
Em desperta el soroll antic
d’aquesta vall profunda
on han rodolat
pluges que no recordo.
Móns extingits pel diluvi
són la meva vigília.
I el meu somni.
1 comentario:
¡Bello! el poema de Josep. Un abrazo, Martha. Espero verte pronto.
Publicar un comentario