Tres Poemas de Josep Anton Soldevila

Tarde, ¿adónde llevas mi vida? ¿Adónde tu luz, tus horas, tus caminos lloran? Déjame aquí, donde soy una piedra. Déjame aquí, donde soy una luna en el agua. Tarde, la oscuridad se lleva mi alma en la mentirosa brisa de la soledad. Viajo sobre pequeñas luces, profundas, minúsculas vidas como lágrimas. Déjame aquí, ¿adónde llevas mi risa? Soltarás la cuerda y mi cometa volará perdida en las corrientes. Tarde, naciste hoy y no sabes qué remolinos cerrarán el alba. Déjame aquí, donde soy una piedra. Déjame aquí, donde soy una luna en el agua. (De La frontera de cristal , 1977) ... Sóc un arbre alçat en l'estepa. Refugi i arribada d'ales que viatgen vers l'horizó. Dormen en mi el seu somni trasbalsat. Es guareixen les ferides amb bàlsams de cor i filtres d'oblit. Dia i nit els sento passar. (De Ùltim Refugi , 2002) ... Entre onades de mar d'espigues, naveguen dies de clavells tristos. Presoners de solapes i gerros, procl...